El resultat és una refrescant comèdia negra farcida de crims, d'humor i una excel·lent banda sonora que amaneix aquesta història de lladres i assassins ben peculiars.
Un guió genial, sense fregar el mal gust (cosa que hagués estat força fàcil) i unes interpretacions excel·lents. Especial menció a Tom Hanks, que s'allunya dels seus papers habituals per encarnar un divertidíssim líder d'una banda de lladres amb una pedanteria fora de mida, una retòrica abusiva i que es pot dir que, enlloc de parlar gairebé recita.
L'acompanyen un manetes potiner que la pífia en gairebé cada cosa que fa (Garth Pancake, J.K. Simmons), un militar asiàtic amb bigoti hitlerià (The General, Tzi Ma), un afroamericà que no sap tancar la boca (Gawain MacSam, Marlon Wayans) i el neci musculós que acabarà tenint les més bones idees (Lump Hudson, Ryan Hurst). Tots ells amb una interpretació hilarant en conjunt i sense excés protagonisme. Tot lligat amb la pobra dona Marva Munson, interpretada per Irma P. Hall, que els dóna allotjament i espai per tocar (ja que són un suposat conjunt de música barroca), que els servirà per dur a terme els seus plans.
Tant la música com les localitzacions estan molt ben triades i et transporten des dels títols inicials a l'ambient que ens ocupa. Un ambient anacrònic encara que antic i arcaic que, en realitat representa una època actual.
Per tot plegat, és una cinta impressionant que no és ben bé un remake si no més aviat una versió molt particular.
Especial menció a l'escena de l'església, la meravellosa interpretació de "Let the Light from the Lighthouse Shine On Me" per part del grup de gospel i en especial a la interpretació del director del cor, Rickey Grundy (amb una semblança impressionant amb Eddie Murphy), els seus gestos i la manera de viure la música segur que arrenquen un somriure a més d'un bon observador.
Adient per a seguidors dels Coen (encara que no està a l'alçada d'altres títols dels germans) i amants del cinema negre. Contraindicada per a qui no sàpiga canviar de xip i riure's de la mort.
Fitxa:
2004
Director: Ethan Coen, Joel Coen
Guió: Joel i Ethan Coen i William Rose (The Ladykillers, 1955)
Repartiment: Tom Hanks, Irma P. Hall, Marlon Wayans, J.K. Simmons, Tzi Ma, Ryan Hurst, ...
Track escollit:
"Come, Let Us Go back to God"
Written by Thomas A. Dorsey
Performed by The Soul Stirrers
Frase escollida:
Professor G.H. Dorr: You, madam, are addressing a man, who is in fact quiet... and yet, not quiet, if I may offer to you a riddle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada